bon día, doctora!
Una Mónica emocionada y acompañada por su tutora y, cómo no, por su madre y su padre además de hermanas y hermanos de adopción, camina hacia su presente/pasado/futuro
carpeta/portafoli d'aprenentatge
Tindrem temps d’escriure més intensament, de moment unes imatges per agrair la presència de qui hi vau estar, i disculpar també qui volia venir i per diferents motius no hi vau ser, em consta que hi éreu en la voluntat.
Doncs això, gràcies i seguirem treballant i creixent.
Algunes estan una mica borroses, mostren l’energia i la mobilitat!
VENEÇUELA ESTIMADA
I arriba el moment de la selva…
Caracas, Puerto Ordaz i Ciudad Bolívar, primeres jornades, ja veureu com es passa de l’amistat al treball, acollidor i amigable també!
14 d'abril
Tres generacions per pensar, somniar i esperar un futur proper republicà. Darrerament escric poc, no obstant això, en el darrer viatge he visitat diferents pobles d’Extremadura, bells i alhora se’m regira l’estómac, el llit i bressol dels conqueridors... fins quan institucions de l’època medieval?
Haguera estat be reconstruir la Universitat pública
Haguera estat be disposar d’un finançament just
Haguera estat be establir un diàleg obert
Haguera estat be aprofitar Bolonia per fer canvis a millora
Haguera estat be reconstruir la Universitat pública
Haguera estat be aprofitar-ho per assolir una millor cohesió social
Haguera estat be oblidar-se de les pressions alienes
Haguera estat be deixar el melic a casa
Haguera estat be creure en la utopia
Haguera estat be somniar una mica
Avui m’he hagut d’identificar per entrar a la casa gran de la universitat, i he recordat el que explicava la meva germana gran dels anys 70 quan jo encara no en tenia l’edat, ella diu que, encara avui, ho reviu quan hi entra...
La violència es violència, aquí i arreu
La violència no entra en els meus plantejaments per resoldre situacions complexes
Sempre he entès que la universitat és el paradigma de la intel•ligència...
Les dones diem no a la crisi. comunicat EUiA
Les dones diem no a la crisi
Davant la celebració d’un nou 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, EUiA reitera el seu compromís de seguir treballant per a aconseguir la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat.
L’actual crisi econòmica té com a conseqüència un important creixement de l’atur entre la població treballadora que, per les característiques d’aquesta crisi, ha afectat en primer lloc, i de manera més pública, als sectors de la construcció i a l’automoció, sectors en els que s’ocupen majoritàriament els homes i per tant es podria considerar que les dones no en surten perjudicades en la mateixa gravetat.
Això no es així. La segregació ocupacional que pateixen les dones fa que s’ocupin en les empreses auxiliars de l’automoció i sobretot en el sector serveis, on en el darrer mes de gener l’atur es va incrementar especialment. A més, dissortadament, moltes de les ocupacions de les dones encara no són ni visibles ni comptades a les estadístiques, i es veuen especialment colpejades per pitjors condicions de contractació, o van a l’atur sense drets reconeguts.
Les dones immigrants són les que més estan patint la crisi degut a què la seva incorporació al treball remunerat ha estat amb treballs poc qualificats i més precaris .
Ja n’érem perfectament coneixedores de la situació de major pobresa comparativa de les dones. Ara això ja és de domini comú i fins i tot Carites en el seu darrer informe ha posat de manifest la persistència de majors taxes de pobresa en el cas de les dones, associades directament al tipus de relacions laborals del nostre país.
La crisi genera menys ingressos, personals i familiars, i situacions de pobresa en les quals les famílies han d’estalviar i això fa que les dones hagin d’incrementar el nombre d’hores dedicades al treball domèstic, i també a les tasques de cura i de manteniment d'una qualitat de vida el més digne possible per a les seves famílies.
La feminització de immigració es un fet al nostra país, dones que venen per
També en temps de crisi els Pressupostos públics destinats a la cura de les persones s’han estat reduint, i això fa que continuïn sent les dones les que assumeixin encara en major mesura aquestes tasques sobretot amb les persones en situació de dependència.
Davant de la situació d’atur, les històriques reivindicacions de les dones treballadores com són la igualtat salarial, l’estabilitat a la contractació i no en contracte temporal i la seva incorporació a tots els sectors de la producció i categories professionals no poden quedar aparcades. Les dones, en crisi constant en un sistema patriarcal i capitalista excloent, han de lluitar pels seus drets i millorar la seva situació.
Es per tot això que des d’Esquerra Unida i Alternativa Proposem:
- Polítiques per la creació d’ocupació de qualitat pel conjunt de la població i amb igualtat de condicions per les dones, amb mesures d’acció positiva si fos necessari en aquells sectors on les dones estan menys representades.
- L’aplicació de la Ley de Igualdad efectiva entre homes i dones a totes les empreses independentment del nombre de treballadors i treballadores, per eliminar les desigualtats salarials, de contractació, promoció, formació, etc.
- Fer una aposta clara per la formació i incorporació de les dones en els sectors de futur com poden ser les tecnologies de la informació i comunicació, i els sectors de més valor afegit
- Exigir un finançament just per Catalunya que possibiliti el desplegament de les Lleis de Serveis Socials Catalana i la Llei de Dependència, que ha de suposar un important filó d’ocupació, especialment per a les dones que ha de ser una ocupació estable i de qualitat.
- Reducció de la jornada laboral, amb una nova organització del temps de treball que permeti l’harmonització de la vida personal i laboral
Esquerra Unida i Alternativa fa una crida a participar en aquest 8 de Març a totes les activitats i manifestacions convocades per les entitats de dones.
PIE y educación
Están en la cocina los resultados y los pactos de las recién celebradas elecciones autonómicas vascas y gallegas y en Bruselas trabajamos para consensuar un Manifiesto de educación y elaborar el programa para las europeas.
Suiza, Italia, Grecia, Portugal, Luxemburgo, Alemania, España, Cataluña, dialogan, discuten y llegan a acuerdos para describir aquello que puede ser significativo y a la vez comprensible y aceptable. Es así como caen algunos conceptos como autonomía, familias, calidad… motivos varios. Otros los vamos incluyendo: refundación capitalista, presente, fuerza, derecho a la educación pública toda la vida!
M. José, es decir Portugal nos plantea un esquema:
Programa d’educació
No es redueix a l’escola
1. educació en el decurs de tota la vida
2. educació infantil, del temps lliure
3. educació artística
4. totes les escoles han d’ensenyar la llengua dels signes, com una altre llengua, com un valor
Sissy, es decir, Grecia, trae sus deberes hechos y escritos, defiende sus ideas y matices, a veces difíciles de entender por mi ignorancia en las lenguas... Suiza también los llevaba, manuscritos, fotocopiados por Lola para incluir todas las aportaciones. Gennaro repite una y otra vez que deberíamos compartir contratos –sueldos- todo el profesorado europeo, aunque sea por etapas, pero quien dirá que la etapa infantil es inferior a la universitaria? Quien decia: dame una niña o un niño hasta los tres años... Sonia solícita, atenta, hablando por los codos, evidentemente traduciendo... Henri que desea entablar discusiones, ante la mirada atónita de Lola que ve como corre el tiempo y no seguimos con la organización que se había planteado. Bethge sosegada, tranquila, mirando los documentos y sus aportaciones, asentiendo o discrepando. Yo escuchando, tomando notas en mi estrenado portatil que debe ser para facilitar mis investigaciones, aportando, a veces pensando si “toca o no toca”, y como no, tomando fotos para immortalizar la reunión.
La verdad es que fué interesante, enriquecedor, me dijeron había una reunión para hablar de Bolonia, yo estaba en una reunión de trabajo y me retiréun poco para atender el teléfono, dije que por supuesto... después vino lo que era en Bruselas, que era de educación, y cuando estoy intentando dejar cosas para dedicarme a mi tesis doctoral!
Jornada de trabajo, cena y algunas y algunos siguieron, otras debimos partir para seguir con las estrategias!
Un abrazo, ha sido una gozada, aunque no se en que orden la pondría según la escala de valores que comentamos en la cena.
Per una economia al Servei de les persones. La crisi no l’han de pagar els treballadors i les treballadores. resolució EUiA
La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional i el preu del petroli. La crisi del capitalisme internacional clar que ens afecta, però els governs del PSOE i del PP han fet polítiques que ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos. I ara, amb la crisi, cal afegir l’important increment de l’atur.
Per a EUiA, les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, i no impedeixen acomiadaments, expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades. Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi no la poden tornar a pagar els de sempre: la gent treballadora.
Què proposem EUiA?
1.- Millors salaris i un sistema just de pensions públiques. Elevació de les pensions i el salari mínim a 1.000 euros. Ocupació igual per a homes, dones i joves, amb equiparació de sous i igualtat de condicions i drets laborals.
2.- Treball estable, segur i saludable. Fent del contracte indefinit el contracte de referència. Reduir la precarietat, la subcontractació i la sinistralitat laboral. Participació dels treballadors/es en l’organització del treball.
3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades. Augment de la durada i els recursos per a les prestacions i subsidis d’atur, que garanteixin unes condicions dignes de vida. Nous programes de formació per a persones en atur.
4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te. Recuperar l’Impost de Patrimoni. Fer front al frau fiscal. Acabar amb els paradisos fiscals. Posar fi a la Llei d’Estabilitat Pressupostària.
5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials. Especial atenció al serveis socials, educació, salut, transport públic i desplegament de la Llei de la Dependència. Pobresa zero.
6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions. Els diners per la banca no han anat ni a les empreses, ni a les persones. Cal un control públic i democràtic d’aquests diners per que serveixin per a crear ocupació, avançar en el benestar, incrementar la demanda interna, mantenir el teixit industrial i donar suport a la petita i mitjana empresa.
7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses. Promoció de l’obra civil, especialment, en edificació social (escoles, centres salut, equipaments socials, culturals..) Control democràtic de sectors estratègics, especial atenció al sector energètic. Més control sobre els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO)
8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer. Modificar la llei d’arrendaments urbans i del mercat hipotecari. Mesures per a paliar l’endeutament hipotecari i suspensió del pagament en cas d’atur.
9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, per transformar-lo en un pacte de solidaritat, que prioritzi l’ocupació, les polítiques socials i mediambientals.
10.- Reconeixement dels drets de ciutadania de totes les persones immigrades, amb tots els drets i deures en equitat, lluny de la Directiva de la vergonya.
Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.
DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA
Unes imatges, des de la preparació fins l’acte en si.
Una tarda agradable i una sala plena fins la bandera, també l’altell.
A l’escenari dones i homes amb una convicció ferma, a la platea i al galliner el mateix.
De diferents maneres, això vol dir, en prosa o en vers, llegint o declamant, més fort o més fluix una veu coral, esperem arribi a oides dels qui tenen el nostre mandat.
L’estat del benestar s’organitza per donar cobertura a la ciutadania en forma de serveis públics que es financien amb els nostres impostos, aquests, han de tornar de tal manera que ajudin homes i dones a viure amb salut, en igualtat en les seves diferències.
Ara que la crisi i la corrupció son en boca de tothom, seguiran, els enamorats d’apropiar-se dels bens comuns, amb el discurs de la privatització, del mercantilisme, de... de...
DEMPEUS és al carrer, ara falta que seguim treballant per que creixi en salut!
Felicitem-nos, pel fet i pel que seguirem fent, la democràcia participativa ens necessita!
DEMPEUS per la salut pública
Per que la salut és quelcom més que la manca de malaltia i la cobertura sanitària. Per què la democràcia és quelcom més que viure en pau i votar cada quatre anys.
Per que la societat actual i la política requereix de la participació de la ciutadania en el dia a dia, per què a més dels partits polítics, essencials en la manera actual de governar, son necessàries les plataformes actives i amb mirada global.
Per que qui vivim de manera responsable i solidaria alhora, cal que siguem presents en la presa de decisions i amb el seguiment de les mateixes.
Per aquests i molts altres motius neix i ja es dóna a conèixer DEMPEUS, cal doncs que neixi forta i amb el suport de la gent, seria trist que neixes esmirriada i amb dèficits vitamínics i nutricionals... per tant, TU també hi ets convidat i convidada:
DEMPEUS PER LASALUT PÚBLICA:
ATENEU BARCELONÈS EL 19 A LES 19!!!!!!!!!!
De febrer, es clar!
Podeu clicar al títol i hi trobareu més informació
"Lina Odena, Lluita de Dona"
Presentació del LLIBRE: "Lina Odena, Lluita de Dona" i el CÒMIC: LINA ODENA. PALABRAS (de) MAYORES.
I de sorpresa homenatge i reconeixement a dones que s’han significat pel seu compromís polític en èpoques en les que era força més difícil que ara el fer-ho: Trinidad Gallego, Rosario Conillera, Teresa Domènech, Lola Gonzalez i Antònia Jover.
Unes imatges de la presentació, les signatures dels llibres, el sopar i el recital de poesia.
I la salut a Gaza?
Les desfetes d’una guerra que fa masses anys que dura, les conseqüències d’un assajament constant, més o menys intens, amb moments de crisi i moments de falsa calma, van molt més enllà d’allò que es pot explicar des de diferents llenguatges i mirades.
Podem parlar de nombre de morts, de nombre de vides que es seguen massa aviat i no deixa de ser una xifra estèril, podem anar una mica més enllà i parlar de ferits, la xifra s’incrementa i és també un seguit de nombres sense rostre, i podem seguir, als morts i ferits hi ha tota una xarxa humana de familiars, amics i coneguts, o també de persones llunyanes amb consciència i solidaritat que ploren també les morts injustes a mans del poder, dels homes de la guerra.
Ja tenim un nombre massa elevat de morts, ferits i persones que ploren aquesta desfeta. I plorem també pels vius que han viscut aquesta injustícia i que queda marcada per sempre en el seu rostre, en els seus ulls, en la seva memòria, en els seus fets? Actuals i futurs?
Ara els hospitals són a vessar de persones ferides, hospitals que imagino el que tenen de tal deu ser el rètol, faltats de tecnologia, de medicaments en general i anestèsia en particular, d’higiene i esterilitat, d’antisèptics i desinfectants; el que sí els sobra son professionals extenuats, infeccions hospitalàries, ferits i familiars que no entenen el per què de tant dolor.
Una mostra de la solidaritat que des d’aquí els podem donar, solidaritat per tant de dolor estèril i denúncia per aquells qui tenen responsabilitats en l’extermini.
FINS SEMPRE! ÀLVAR BADIA
.JPG)
Tornen a ser actuals aquestes imatges preses un vespre més de les mogudes a Barcelona, ell, com sempre, a primera fila, no sigui que es passi i no arribi a temps.
Ara, massa d’hora, has iniciat un altre viatge, imagino l’estaràs muntant a la manera revolucionària... havíem d’anar a Veneçuela i es va posposar el Congrés que havia d’assistir, allà on siguis, sàpigues que el faré i hi seràs present.
FINS SEMPRE!
IX asamblea general IU. Respuestas X la Izquierda
Una mirada personal, la delegación d’EUiA en la IX asamblea de IU
Hay muchas maneras de vivir los acontecimientos y más aún de contarlos; como hay quien sabe de lo político y analítico, más que yo, me declino por contar lo que se vive, lo que se percibe, lo que se huele… el otro día en clase, cuando hablábamos de la observación en enfermería, un alumno preguntó: el olor también? Su compañera lo mira y le dice: claro… no hueles a la muerte? No hueles a la vida? Pues igual, ahí van algunos comentarios de lo que se observa, de lo que se vive, de lo que se espera y desea!
Espero encontréis también de la responsabilidad del compromiso histórico que asumimos quien estuvimos allí, y de los que en sus casas estaban pendientes, y de los que nos veían en las noticias aunque no lo esperaran y de los que están temiendo de las ERE’s y de la economía y de la hipoteca y de los enredos y de las mentiras institucionales… i de tantas ies que podríamos añadir al recuento!
Un viaje en el AVE, este gusano rápido en velocidad y lento en su embarazo, esperado y contradictorio, nuestro color verde nos llevó a la calle, ahora lo utilizamos, y esperamos que se utilice también para las mercancías, ya que está ahí, que se amortice! La organización perfecta y las caras, aunque de viernes, no muestran el cansancio que se observa en la vuelta… aunque por los suelos, en la mano hay cartas, y una sonrisa en el rostro!
La lectura, el ocio, la charla, o el sueño hicieron del viaje de tres horas escasas un suspiro.
Una cena común, aunque faltaban sillas, pronto se montaron y empezó a aparecer, de la mano de camareros solícitos, diferentes platos, del embutido ibérico al pastel de pescado y a los chipirones, para acabar con un pupurri de rabo de toro, merluza, entrecot o callos, a elegir, decir que las agujas del reloj habían cruzado ya la frontera del día, y los estómagos, las piernas y los ojos pedían un receso.
Se complementó con un pastel doble, para seguir con la paridad, o la cremallera, o la posición sardana, como decimos en Catalunya, ahora exigimos lo lila… el cumpleaños de nuestra amiga Rut i nuestro amigo Paco, FELICIDADES Y GRACIAS! Por estar ahí, por seguir sumando años y experiencias, por seguir en la lucha, aquí y allí… aunque un nuevo ser se geste en tu vida, aunque una enfermedad se empeñe en hacer más difícil la lucha.
Hubo quien consideró que la noche madrileña podía dar más de si, la prolongaron y al poco estaban firmes para subir al metro e ir a la sede le la asamblea, después de subir, bajar, volver a subir y caminar por una localidad que olía a comunismo… no hablábamos de observar? Unas mujeres, con sus carros repletos de sábado mañana nos preguntaron quien éramos y qué nos llevaba ahí… no sabían lo de la asamblea de IU, pero se alegraron un montón!
Llegadas a la sede, el frío se cuela en los huesos, suerte del sol que calienta el cuerpo y las mentes. No fue sencillo, parece que los duendes se encargaron en la noche de hacer desaparecer algunas cajas de acreditaciones, quisimos pensar en el carro de Manolo Escobar, que lo robaron, mientras dormía… pero no sabemos, posiblemente un ERROR en la máquina, esta que nos acompaña, que nos hace más fáciles los escritos y las imágenes y que a veces también hace su propia revolución y nos altera con su independencia.
Caras que se suceden, expresiones de alegría, desazón o preocupación, trascendencia y responsabilidad, el rojo es difícil de colorear, hay quien lo olvida por unos minutos de gloria y voz ronca al oído de gentes que esperan otro discurso, no esperamos protagonismo, queremos responsabilidad y compromiso.
La organización y la ayuda en los números, algún que otro: Repetimos la Votación! O, Empate! Glup… las Comisiones y los resúmenes, y lo que nos queda y no sabemos!
Resoluciones, expresiones de solidaridad, los dos días llenan las agendas y los discursos, también las declaraciones a la prensa, que como, vaya, iba a decir aves de… pero no lo digo, solícitos a recoger las mejores noticias del día!
Votaciones y comida de mercado… genial! Aunque veáis el sol, el frío se nota más en nuestros cuerpos agotados, y se agradece un plato caliente.
Seguimos con las llamadas, los números y los cálculos; el estrés y los cigarrillos, yo creía que con la ley, el tabaco era historia, quizás porque se respetan las reuniones y los espacios cerrados, pero en cuanto se percibe el aire libre… es una fábrica de las que se cierran ahora y en otro tiempo, humo por todas partes! Fina cree que el humo siempre le va a ella, ya dicen que se ceba con las guapas! Aunque yo creo que el humo es libre y vuela de por todo y por todas! Podríamos pensar que las ideas de libertad, compromiso, generosidad, solidaridad, unión, hacen lo propio?
Y de nuevo la vuelta en AVE, cansancio y humor, Maribel nos cita para hoy para ocupar un banco en Sabadell… estoy escribiendo con la oreja pegada al transistor, todavía no he oido la noticia, esperaré al noticiario de las dos. Sonrisas y lágrimas, que no decaiga el humor! A Angels le ha vuelto la voz firme, estoy deseosa de leer su blog, su análisis político, sus reflexiones críticas, que bueno la diversidad que multiplica!
Un abrazo a quien he nombrado y otro para quien, aunque no en el nombre, si en el estar!
Carmina
La 5ena Assemblea d´EUiA aprova marcar més perfil social
Les persones i les organitzacions permeten la feina i el comprimís amb la societat. Molts son els temes que ens toca per debatre i treballar: la crisi que no és nostra i ens la fan pagar, els moviments socials i juvenils, de dones i per la pau, l’educació i la salut, el sindicalisme i la universitat.
Aquí una manera de fer política, una manera de fer i dir, una manera de mostrar-se per la justícia social i el creixement personal. ENDAVANT!
eleccions al Rectorat de la Universitat de Barcelona
Molta il·lusió i poca participació, el 9% del que es diu altre professorat, poca cosa és, i si el 51 del professorat doctor i el 30 de l’alumnat, llàstima que hi falti la participació i quan es dóna és per fer el vot nul! Caldrà pensar de quina manera es pot incloure la seva participació i compromís, volen i no es troben bé amb la manera que els volem incloure, pretenem que parlin segons la nostra veu i més aviat hauríem de ser nosaltres que els escoltéssim.
Córdoba
Molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen! Així diu una dita catalana i així em sento jo després de dies, potser setmanes de no introduir res nou al bloc, el dia a dia de la feina, la família, el sindicat, EUiA, la Universitat… se’m menja, i no hi ha manera... sort que on tinc la ma hi tinc la camera... i si no, el mòbil com a substitut! I espero no s’enfadi...
CLOENDA DEL MÀSTER EN INFERMERIA
La infermeria catalana s’ha aplegat a Tarragona, la II promoció del Màster Bolonia ha recollit un document simbòlic dels seus estudis; quan el Grau es posi en marxa el Màster serà d’un any, no obstant això, vam començar, nosaltres el camí cap el 1999... un brindis al sol en deia el Dr. Sans, i nosaltres sabíem que era una aposta clara per a la infermeria. Ara, amb el títol sota el braç, treballat, aconseguit amb compromís i esforç, seguirem amb les tesis igualment treballades amb l’esforç que ens caracteritza.
Quan tingui mes temps faré un relat o una crònica del que va esdevenir la meva experiència d’anar a Tarragona durant tres anys! De moment, gràcies a tothom!
EUiA i CCOO a la UNIVERSITAT, Per mantenir allò que de públic queda!
Qui diu que el jovent està mancat de valors?
Aquí teniu una campanya endegada pel sindicat AEP i que ha mobilitzat tot el col•lectiu universitari, per tal de defensar els menjadors, ara se’ls volen carregar, què vindrà després? Per tant, ara vaga de fam i mobilització pels menjadors, i seguirem alertes per plantar cara a tot allò que se’ns vulgui sostreure de públic.
EUiA, 10 anys de crear i construir
Un sopar d’EUiA com final de festa per commemorar els 10 anys, un pastís d’aniversari, coroll de gestes, d’anades i vingudes, sempre amb la perspectiva de tirar endavant amb aquells amb els qui podem sumar, per aconseguir una societat més justa, més democràtica, més igualitària, més vermella, més lila, més verda...
I durant el dia curses commemoratives, debats i taules per parlar del treball i de la situació dels germans de mes enllà de l’Ebre...
I per si pensàveu que es pot estar aturat –je, quina paraula més enganyosa- en un any sense eleccions, estem preparant la V ena. Assemblea, parlant, dialogant, construint i elaborant el discurs adient per posar-nos al dia mantenint la nostra filosofia, els nostres valors, les nostres creences; i defugint del llenguatge fàcil i repetitiu del discurs dominant, que de repetir-lo de per tot sembla ser que és l’únic, mentida rera mentida, qui desencadena la crisi, se’n vol fer salvador mundial:PER UN MON MÉS JUST,PER UNA TERRA MÉS NETA,MÉS EUiA
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
