Salut a Europa

Declaració de Barcelona-Salut. BCN. SALUT !! (BCN. Health !! – BCN. Salud !! – BCN .Santé !! ) A Barcelona i convocats per La Fundació l’Alternativa, Esquerra Unida i Alternativa, el Partit de l’Esquerra Europea i la col.laboració de DEMPEUS per la Salut Pública, ens hem reunit per tal de tractar al llarg d’una jornada de treball el tema de “SALUT I DETERMINANTS SOCIALS A EUROPA”. I fer-ho de forma col•lectiva, sumadora i atenent les diverses experiències aportades. Amb la voluntat d’homogeneïtzar el llenguatge i d’arribar a unes propostes comunes i pensades per i des de l’Europa real i social de la que nosaltres en fem part. El present text és producte, en forma breu i concisa, de l’elaboració del treball científic annexat que ens permet donar a l’esperança d’una Europa millor en salut, fonamentació científica. Aquest porta el títol ‘La Salut Pública i l’equitat en salut a Europa’ i és la base rigorosa i en profunditat que fonamenta les reivindicacions polítiques que en aquesta declaració s’expressen. Les conclusions del debat són les bases argumentals per a la present DECLARACIÓ: a) Hem pogut avaluar, amb una gran coincidència d’aportacions dels diferents territoris geogràfics, culturals i històrics europeus, la present situació de degradació pel que fa al dret a la salut, de pèrdues de seva qualitat i accessibilitat i l’increment de les desigualtats. També constatem l’atac que suposa la mercantilització flagrant del sector, de l’increment quantitatiu i qualitatiu (amb diverses concrecions formals) de les privatitzacions dels serveis de salut, i de la presència cada cop més agressiva dels interessos corporatius i de lucre amb la conseqüent pèrdua de qualitat pel que fa als serveis públics. b) Nosaltres ens posicionem i així ho manifestem, en l’acord i el seguiment de la legislació i les normatives internacionals i europees que promouen el caràcter públic, universal i de qualitat de la promoció, la protecció i les atencions a la salut i a tots els seus determinants: Carta de Drets Humans de Nacions Unides, Declaració d’Alma-Ata, Carta d’Ottawa, la Carta Social europea... o les darreres recomanacions de la pròpia OMS denunciant aquesta mercantilització, o la mateixa Carta de Barcelona sobre ‘Precarietat i Salut’ que vam confeccionar i editar en aquesta ciutat el juny de 2007. c) La salut ve determinada per tots els elements de caràcter social, econòmic i polític. L’enfocament en salut ha de ser intersectorial i interdisciplinar seguint el consell de la Comissió de Determinants Socials en Salut de la OMS. Dit això com a marc i posició col•lectiva, reivindiquem la justícia, necessitat i viabilitat dels següents punts: 1.- La Salut tal com la defineix l’OMS, és un DRET i no una mercaderia. Quan es confronten interessos o interpretacions del binomi “salut dret-salut mercat” la primacia de l’exercici del dret ha de prevaldre legítimament i en tots els casos. 2.- Estem doncs, tractant la salut com un dret, un valor, un objectiu social primordial i exigible que aporti la major protecció, promoció, garantia i cura per a totes les persones. Aquesta és una obligació inexcusable dels governs. I això és particularment cert i vàlid per Europa i, en definitiva, per la UE que volem construir. 3.- Hem constatat una manca objectiva de sistemes d’informació i avaluació en matèria de salut i dels seus determinants a nivell del territori europeu. Avui no disposem d’una veritable eina de treball imprescindible per a una diagnosis contrastada i una posterior acció a escala UE. Màxim si considerem la complexitat afegida per la seva heterogeneïtat nacional. Fora una necessitat bàsica dotar-nos d’un sistema /observatori europeu amb garantia i rigor, fiable, que monitoritzi la salut, el conjunt dels seus determinants socials i les desigualtats en salut, capaç de mesurar allò que realment il•lustra, i de facilitar un alt nivell d’informació sobre paràmetres rellevants, amb control públic i democràtic. Des d’una instància instrumental d’aquest tipus SÍ es podrà estudiar i avaluar l’ evident “Impacte en Salut” de totes les accions i de les polítiques desenvolupades en l’àmbit europeu, impacte que s’hauria d’annexar en totes les propostes, directives i regulacions europees, siguin de l’àmbit que siguin. 4.-Reivindiquem la garantia a la protecció de la salut i l’accés universal als serveis sanitaris a tots i cadascun dels territoris de la UE. per tal de realitzar l’atenció i assistència digna a tota persona que la necessiti. Aquesta prestació ha de venir avalada i protagonitzada pel sistema nacional i públic de salut en cada país –l’única forma que ho garanteix- , i ha de ser integral, i de qualitat. Especial atenció mereixen actualment les patologies emergents, així com les malalties infreqüents o d’insuficient coneixement i tractament. En aquests casos caldrà abordar-les amb més mitjans públics, inclosa l’assistència, la formació, la informació i la recerca, sostingudes i garantides des de les Administracions públiques. 5.- El finançament s’ha de generar necessàriament des de les diverses fonts del sistema fiscal de cada país, i de la UE. Neguem que el sector públic de salut no és sostenible. Com a dret de ciutadania ha de rebre, també, finançament de manera especial de la tributació de les rendes del capital financer insuficientment gravat i especialment protagonista i impulsor de la globalització neoliberal. 6.- Rebutgem frontalment totes les formes de mercantilització de l’atenció sanitària sota els paranys de copagaments i complementarietats, que no són altra cosa que repagaments. 7.- Dins la concepció més ampla i valuosa de la salut,aquella que la defineix com un estat complet de benestar i harmonia amb la persona i el seu entorn social i mediambiental, ens pronunciem per les intervencions necessàries i pertinents en tots i cadascun dels seus determinants, sense oblidar aquells socials i que són a la fi la causa i efecte de l’estat de salut d’una societat. El treball, el gènere, l’origen, el medi ambient, la discapacitat, la cultura, la protecció social, el nivell socio-econòmic, l’urbanisme, l’habitatge i els serveis socials, son els veritables definidors de la salut pública i això suposa la necessitat ineludible de tractar tot el tema des de la transversalitat, la intersectorialitat i la major amplitud participativa i disciplinària. En aquest sentit es manifesta la OMS quan demana i proposa l’objectiu en una generació de “liquidar les desigualtats en salut” arreu, també a Europa. Considerem les inequitats en salut com un indicador clau de desigualtat social, una xacra que cal i que podem superar. 8.- Per desenvolupar aquests objectius és imprescindible la participació social. Ens referim a una forma nova i activa de participar, des de l’empoderament, la coresponsabilització, el respecte democràtic a les diferències, amb el compromís de transparència, de seguiment i suma de la ciutadania. Els i les ciutadans/es actuant en salut i els seus determinants son l’agent imprescindible, són l’agent socio-sanitari i de salut fonamental, però encara més són l’agent d’ identitat en la construcció dinàmica de l’Europa social que nosaltres volem i estem construint. 9.- La salut no té fronteres, com no les tenen tampoc les malalties i les agressions ecològiques econòmiques de les polítiques neoliberals. És tot el planeta globalment el que se’n sortirà o sucumbirà en l’empresa. Igualment en salut nosaltres reclamem anàlisis i pràctiques que assumeixin les situacions a escala internacional i ho facin amb prioritats de justícia, equitat i solidaritat entre territoris, però també de pobles i a la fi de persones. Per tot això PROPOSEM traslladar i usar com eina, com instrument concret, aquest text declaratiu: A) A escala europea, possibilitant la tramitació i la gestió escaient a les instàncies pertinents, i en particular al Parlament Europeu on disposem del suport del GUE/EVN que utilitzarà per a la interpel.lació a la resta de Grups de la Cambra per a un anivellament a l’alça de les conquestes assolides en tots i cadascun dels territoris europeus. B) Difusió a tots els nivells d’ estaments, institucions i organitzacions competents en matèria de salut. Ja siguin professionals, acadèmiques, o Governs locals, regionals, estatals i europeus. C) Estendre aquesta Declaració (BCN-Salut) a tota la base social. Fer-ne difusió, en les diverses llengües de la UE a tota la ciutadania per al seu coneixement, pronunciament i suport si ho consideren. Recuperant una forma activa de fer societat “Dempeus” des de l’empoderament autònom i l’exigència democràtica, explorant la perspectiva de mobilitzacions a tots els nivells possibles, estudiant la viabilitat de promoció d’Iniciatives Legislatives també des de la població, reprenent aquelles pràctiques d’implicació de l’“Europa partisana”, tancant files en la defensa del caràcter públic de la salut i protegint-la de les noves onades parasitàries, privatitzadores i mercantilistes de l’actual Europa neoliberal i capitalista. Podem, és clar que podem, i és, a més, el nostre deure. Barcelona, a 27 de febrer de 2010.