DEMPEUS a la Universitat de València, amb ACONTRACORRENT

Privatització, Privatització, Privatització… De la plana al mar i del mar als Pirineus, un triangle que creix i s’expandeix. Política i democràcia, democràcia representativa i democràcia participativa, o be, utilitzar alguns trets democràtics, com les urnes cada 4 anys, per tenir els mateixos anys de disbauxa econòmica; utilitzar la por al desconegut per perpetuar-se i dominar els mitjans de comunicació per vendre’s. Vendre també que allò públic és el que es paga amb els impostos, encara que pel camí entri l’empresa privada, encara que pel camí els transvases no siguin de l’Ebre sinó de les arques públiques, encara que hi hagi tants forats a la canonada o tants dobles pagaments, potser que la llei permet, però i la decència? I l’ètica? I la responsabilitat amb el patrimoni comunitari? I d’això en saben, en sabem, el PP i el PSOE al compàs, i si no: per què no derogar la llei 15/97? Resumint molt, va anar d’això l’acte de VALÈNCIA, i per no quedar-nos en la des-ESPERANZA... je, je... vam fer memòria als determinants de la salut, i si no que ho expliqui el Montes, que d’això de la relació amb la feina se’n ressenteix la salut en sap molt; o als d’Haití i les construccions dèbils, o la falta de sanejament i la pobresa. I amb aquest aperitiu: LA SALUT PÚBLICA ÉS COSA DE LA CIUTADANIA, I A NOSALTRES ENS TOCA DEFENSAR-LA.