Nicola Dandridge a la Universitat de Barcelona
Elena Lauroba, Màius Rubiralta i Nicola Dandridge a la taula.
El públic atén, després aplaudiments.
Des d’una mirada del Dret ens proposen canvis que es presenten com pràctics i assumibles. L’educació superior, és a dir la Universitat, és un exponent més de la societat, per la qual cosa no s’escapa de les urpes del patriarcat... qui s’estranya que hi hagi tan poques rectores? Qui s’estranya que hi hagi més noies a les aules universitàries, però que als cinc anys, per exemple, d’acabar l’ensenyament, son els homes els més ben situats i pagats?
Alguna cosa caldrà fer, i Nicola Dandridge ens ha vingut a explicar com s’ho fan al Regne Unit... explicar-ho tot seria feixuc, a més aviat ho penjaran a la web, algunes coses només de les seves recomanacions: començar des del bressol, evitar la reproducció dels estereotips, afavorir actituds inclusives, canviar tendències en les segregacions horitzontals. Participació i visibilització de la situació per afavorir els canvis. Cercar models femenins a àmbits masculinitzats, tutoritzar al professorat nou.
És obvi que ha de ser un pla institucional que ha de ser liderat des de dalt, amb polítiques clares, transparents i públiques. La democràcia del sistema ha d’estar garantida. Protegir i donar suport a les dones en la maternitat.
A Manchester han treballat la qüestió de gènere unida a altres desigualtats associades a discriminacions evidents: la raça, les discapacitats, la religió, les diferències opcions sexuals i l’edat. Us diré que m’ha fet una sensació rara aquesta organització, m’he imaginat quan es pretén ser políticament correcte i a les taules rodones posen un de cada... la dona, l’invident, el lisiat, la negra, i si es dona/negra/lisiada?... baja! Que he pensat en quotes, i aquí no es parla de quotes sinó d’ocupar llocs pels quals s’està preparada! Però que els homes han pres com si fossin seus. També les quotes son de justícia, però ho venen com si no ho fos!
Quin embolic! Múltiples discriminacions, múltiples accions, totes surten del mateix sac, potser caldrà fer-ho també a la nostra universitat, i aconseguirem fer prevenció dels riscos psicosocials? Com els podem encabir aquí? Segur que se’ns ocorre.
El públic atén, després aplaudiments.
Des d’una mirada del Dret ens proposen canvis que es presenten com pràctics i assumibles. L’educació superior, és a dir la Universitat, és un exponent més de la societat, per la qual cosa no s’escapa de les urpes del patriarcat... qui s’estranya que hi hagi tan poques rectores? Qui s’estranya que hi hagi més noies a les aules universitàries, però que als cinc anys, per exemple, d’acabar l’ensenyament, son els homes els més ben situats i pagats?
Alguna cosa caldrà fer, i Nicola Dandridge ens ha vingut a explicar com s’ho fan al Regne Unit... explicar-ho tot seria feixuc, a més aviat ho penjaran a la web, algunes coses només de les seves recomanacions: començar des del bressol, evitar la reproducció dels estereotips, afavorir actituds inclusives, canviar tendències en les segregacions horitzontals. Participació i visibilització de la situació per afavorir els canvis. Cercar models femenins a àmbits masculinitzats, tutoritzar al professorat nou.
És obvi que ha de ser un pla institucional que ha de ser liderat des de dalt, amb polítiques clares, transparents i públiques. La democràcia del sistema ha d’estar garantida. Protegir i donar suport a les dones en la maternitat.
A Manchester han treballat la qüestió de gènere unida a altres desigualtats associades a discriminacions evidents: la raça, les discapacitats, la religió, les diferències opcions sexuals i l’edat. Us diré que m’ha fet una sensació rara aquesta organització, m’he imaginat quan es pretén ser políticament correcte i a les taules rodones posen un de cada... la dona, l’invident, el lisiat, la negra, i si es dona/negra/lisiada?... baja! Que he pensat en quotes, i aquí no es parla de quotes sinó d’ocupar llocs pels quals s’està preparada! Però que els homes han pres com si fossin seus. També les quotes son de justícia, però ho venen com si no ho fos!
Quin embolic! Múltiples discriminacions, múltiples accions, totes surten del mateix sac, potser caldrà fer-ho també a la nostra universitat, i aconseguirem fer prevenció dels riscos psicosocials? Com els podem encabir aquí? Segur que se’ns ocorre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)