"Lina Odena, Lluita de Dona"
Presentació del LLIBRE: "Lina Odena, Lluita de Dona" i el CÒMIC: LINA ODENA. PALABRAS (de) MAYORES.
I de sorpresa homenatge i reconeixement a dones que s’han significat pel seu compromís polític en èpoques en les que era força més difícil que ara el fer-ho: Trinidad Gallego, Rosario Conillera, Teresa Domènech, Lola Gonzalez i Antònia Jover.
Unes imatges de la presentació, les signatures dels llibres, el sopar i el recital de poesia.
I la salut a Gaza?
Les desfetes d’una guerra que fa masses anys que dura, les conseqüències d’un assajament constant, més o menys intens, amb moments de crisi i moments de falsa calma, van molt més enllà d’allò que es pot explicar des de diferents llenguatges i mirades.
Podem parlar de nombre de morts, de nombre de vides que es seguen massa aviat i no deixa de ser una xifra estèril, podem anar una mica més enllà i parlar de ferits, la xifra s’incrementa i és també un seguit de nombres sense rostre, i podem seguir, als morts i ferits hi ha tota una xarxa humana de familiars, amics i coneguts, o també de persones llunyanes amb consciència i solidaritat que ploren també les morts injustes a mans del poder, dels homes de la guerra.
Ja tenim un nombre massa elevat de morts, ferits i persones que ploren aquesta desfeta. I plorem també pels vius que han viscut aquesta injustícia i que queda marcada per sempre en el seu rostre, en els seus ulls, en la seva memòria, en els seus fets? Actuals i futurs?
Ara els hospitals són a vessar de persones ferides, hospitals que imagino el que tenen de tal deu ser el rètol, faltats de tecnologia, de medicaments en general i anestèsia en particular, d’higiene i esterilitat, d’antisèptics i desinfectants; el que sí els sobra son professionals extenuats, infeccions hospitalàries, ferits i familiars que no entenen el per què de tant dolor.
Una mostra de la solidaritat que des d’aquí els podem donar, solidaritat per tant de dolor estèril i denúncia per aquells qui tenen responsabilitats en l’extermini.
FINS SEMPRE! ÀLVAR BADIA
.JPG)
Tornen a ser actuals aquestes imatges preses un vespre més de les mogudes a Barcelona, ell, com sempre, a primera fila, no sigui que es passi i no arribi a temps.
Ara, massa d’hora, has iniciat un altre viatge, imagino l’estaràs muntant a la manera revolucionària... havíem d’anar a Veneçuela i es va posposar el Congrés que havia d’assistir, allà on siguis, sàpigues que el faré i hi seràs present.
FINS SEMPRE!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)