NOVA ETAPA

ÈPOCA DE PANDÈMIA, ÈPOCA DE REFLEXIÓ

A punt que comencin les escoles, adjunto aquest article.

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20200912/33224/como-enfrentaron-colegios-anteriores-pandemias.html

Presentació de la tesi doctoral de Carmina Olive: "Els significats de l'experiència viscuda per personis amb fibromiàlgia. Una mirada des de la Infermeria"

Des de la resaca que deixa un esdeveniment d'aquesta magnitud, de moment: moltíssimes gràcies a tothom que ha contribuït a que fos possible, aniré fent entrades, mica a mica, ara cal treballar per la vaga del 14/N i les eleccions catalanes de les retallades. Salut i feina!

Presentació de la tesi doctoral de Carmina Olive: "Els significats de l'experiència viscuda per persones amb fibromiàlgia. Una mirada des de la Infermeria"

com diuen la meva filla i el meu fill: la dra. mama

Haureu vist l'aturada del blog i ara també heu pogut intuir el per què d'aquesta aturada, m'agrada escriure i de fet, ara que es fan tesis més curtetes, quasi 400 fulls! i per què vaig decidir fer la lletra més petita als annexos i evitar el sagnat a les referències de les i els informants.

El patchwork és un teixit que es confecciona unint trossets o retalls de diferents colors i formes, aquest, fet a propòsit conjuntament amb la meva neboda Agnès, representa una manera de concretar l’experiència individual i col·lectiva de la vivència de la fibromiàlgia, representa el procés i producte de l'etnografia, cada trocet de roba representa una de les persones afectades, alhora la part de baix representa el suport social i l'autoritat amb credibilitat necessàris per ajudar les persones a gestionar la seva incertesa i assolir una adaptació harmònica.

Alhora la tesi en si és com un patchwork, elaborada peça a peça, cada mot, cada frase, cada paràgraf està construït i seleccionat amb cura. La complexitat inherent en el plantejament del fenomen i la cerca de respostes útils per a uns cuidatges compartits.

L’Hospitalet de Llobregat, 6/11/2012

Paco Ibañez a la Plaça Catalunya

Quan netejaven els indignats i indignades

Quan estudiaven

Quan posaven nom a les estacions de metro

Quan cuinaven

Quan netejaven

Quan parlaven

Quan decidien

Quan plantaven

Quan educaven

Quan somniaven que un món podia ser millor

Quan treballaven per que fos millor

Quan el sol no donava treva

I la solidaritat els omplia la cuina

Que no em diguin que em solidaritzi...

Com em puc solidaritzar si jo en soc partícip?

Revolta pacifica

De nou la plaça és nostra! Nosaltres les mans i les flors, ells les porres i les pistoles. La música amansa les feres, mentre la neteja arrasa, escortada en tot moment per la poli, amb les pertinences de les persones acampades intentant el diàleg, tot i que amb la cara que gasten és ben dificil! recuperant pertenences