keden dos minuts del credit d´internet, i no puc mes ke afegir-hi mes reales... cal escriure per no oblidar! la pega es que les fotos segueixen a la recamera...
ahir una posta de sol de ensuenho, que dirien els castellans i que escriurien els portuguesos... una caipirinya, musica, tots els colors del roig! -que no del vert, que diria el poeta- tots reflexats a les retines i a la memoria de la camera...
despres, mes ens va regalar la natura, tot i ke mes silent a la reproducció, l´eclipse es va veure perfecte, a la vora del mar! va passar una patrulla de policia, en cotxe, nosaltres deuriem ser un grup de vuit o deu persones, dones i homes, alguns corpulents... ens van fer senyal i dues ens varem atansar, jo mirava per la seva finestreta mentre escoltava aquest llenguatge que vaig entenent a mitges, doncs aixo, pels meus 53 que no vaig treure la camera, tot i ke ho vaig pensar, imagino que per aixo no la vaig treure...
crec que duia dos revolvers, un a cada banda, potser era ambidestre... armilla antibales... res, que ens va dir que era perillos ser alla en aquella hora. davant l´hotel, amb un munt de taxis, etc... crec que es volien fer els importants! vam pujar unes escaletes de l´hotel que ens portaven a una terrassa, amb piscineta i hamakes, on vam seguir admirant com avançava l´eclipsi!
be, a dormir, i de nou passeig per la platja de bojn mati, amb la crema protectora, no sigui que...
continuara...
