i seguim en aquesta part del Brasil tant encantadora. aquest mati, a les sis sessio de caminata a la platja, el cel que canvia de blanc a gris, un cranc de pell bruna i d´un pam de llarg, que camina de cantó, el mar puja i baixa... la llum al fons, un bri de sol que vol il-luminar aquella part de terra castigada per la pobresa. després la pluja ha guanyat el sol, i el cel, plorant llagrimes d´amor mullava i regava les plantes i els arbres... tambe unes quantes persones que es fregaven els ulls de son a la vora del mar!
una dutxa rapida i un cafe a peu dret, la sessio és a punt de començar i cal ser puntual doncs una parla! sintonia total, encara hi ha qui creu, qui treballa per una educació, per una universitat contrahegemonica, en sabrem nosaltres?
continuara...
