LA COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP SOBRE LA FIBROMIÀLGIA LLIURA AL PARLAMENT 51.203 SIGNATURES VALIDADES

Sopar urbà d’infermeres doctorandes!

Dues hores de treball en un cafè de la Ribera, olor de marro i fum de tabac inspiren les ments obertes. Informacions varies, interessants per qui les explica i per qui les comparteix: Felicitats Lola! El col·legi li ha donat allò que es mereix i que té quatre xifres i tres zeros! La Maria ha fet el seu primer grup de discussió, li ha fallat gent, és el primer i ben mirat, l’època, possiblement, és difícil per les infermeres precàries... Per la Sílvia i per mi el vent bufa de cara! I ja era hora! L’Olga està posant fil a l’agulla i el setembre llest! La Marce no ens va explicar massa... tot i el nostre interrogatori, només li vam treure de la seva vida privada, el que si, és que viatjarà a Colòmbia, i jo estic pensant d’acompanyar-la la propera vegada. Els homes ens van fallar i per la Silvana vam fer un brindis, per ella el pare de les criatures i les criatures. Vam pensar també amb la Glòria, i posats a dir... el nom ja ho diu tot! Surten més protagonistes a les fotografies: l’Eva és una dona sorprenent i polifacètica: primer s’encantà amb la màgia dels peus, després va mirar amunt i va veure que dels peus en creixien les persones i va descobrir la infermeria i el cuidar, i amb un petit parèntesi, ara ho fa pel paladar, i si no, mireu que vam sopar! També hi surt qui ens va ajudar a escollir i ens va posar els plats a taula. Des d’aquí felicitats per ell i per les persones de cuina! Va ser un sopar amb tots els ingredients: cuina boníssima, espai súper agradable, la companyia complerta: per la gresca i el treball, i si no, mireu les cares i els manuscrits, espero la Sílvia els guardi, quan siguem premis Nobel tindran més valor si cal!

Un dinar especial a l'Escola

Aquest any el pica-pica de l’Escola ha estat especial. Tot i que no hi ha hagut massa sarau, ni teatre ni altres arts escèniques, si unes poesies han engalanat les portes dels despatxos i la protagonista especial: la companya i professora: Júlia Lopez que passa a ser professora emèrita. Veureu que hi ha fotografies que semblen mal emmarcades... és que pretenia fotografiar-la amb la placa de Virginia Henderson i imagino no cal dir el perquè... De moment unes fotografies, podeu posar comentaris!
Una làmpada! Un regal pel professorat emèrit, de l’artista professora d’infermeria i el record amb la nostra història professional a un record per la historia personal. Una Júlia emocionada intenta parlar, però la veu no li surt de la gola, ha parlat des de que és al mon, ha parlat a l’escola, ha parlat després en petits grups, però és massa pretendre parlar envoltada de tanta emoció!
Professores, professors, PAS i copes!
Des de les més veteranes al més caganiu del grup, prou espavilat per l’edat! Sabeu a qui es dirigia amb el dit? Doncs a la seva àvia!
Grups i moments del dinar