Avui, el dia de la mare, segons la societat consumista, un bon dia per visitar l’exposició al Museu d’Història de Catalunya. una mica del que va:
Un recorregut des de l’antiguitat: El mur del silenci: ja des de Grècia i Roma, se’ns exclou del món públic; les dones a això, cuinar i parir d’una banda i educar i obeir, de l’altra, als homes és clar. Grans exemples del moment: el dret romà i els referents religiosos, diferents? NO: la misogínia els uneix. De tota manera sempre han existit dones que han estat capaces de participar activament!
La disputa de les dones: el règim feudal canvia l’ordre econòmic, polític i social, però NO les relacions de poder patriarcal. Una vegada més les dones poden sobreviure i significar-se en aquest medi injust per elles i així es coneixen dones que expressen les seves vivències des de la religió, la literatura, la política i la ciència; paral·lelament sortiran altres escrits altament misògins, que atribueixen a les dones totala maldat del mon! Serà novament contestat per les dones cultes: Livre de la Cité des Dames, de Chistine de Pizan (1405): ciutat utòpica! Que respecti i valori el fet femeni.
Ciutadanes sense ciutadania: i més del mateix, els vassalls passen a ser ciutadans, després de la Revolució francesa, no passa el mateix amb les vassalles! Serà promulgada la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. com resposta Olympe de Gouges publicarà la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania el 1791.
L’àngel de la llar: us sona? Què us ve a la imatge quan llegiu aquest titular? Massa recent! Potser val més la pena explicar-la des d’allò més tendre per que segueixin estant sota la petja del patriarcat, en les diferents formes, les diferents paraules, i un mateix esperit! Perfecta casada, qui era un perfecte bandarra? Millor no seguir amb aquest model!
La conquesta de la ciutadania: mitjans segle XIX, ja son més les dones que desperten del malson del masclisme, no a Espanya, evidentment, tampoc a Catalunya. França, Alemanya, i als països escandinaus es demanarà el sufragi universal. Era massa per la família tradicional i pels privilegis masculins! Us sona?
Feminismes a Catalunya: diferents perspectives feministes per aquesta Catalunya plural; inspirat pel catalanisme, conservadorisme polític i reformisme catòlic, no està mal! Francesca Bonnemaison va crear l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona el 1909; tindrà significació també la revista Feminal, dirigida per Carme Karr. També un feninisme laic, republicà i obrerista, basat en el sufragi i la igualtat,exponent Teresa Claramunt; a partir de 1920 emergeix un feminisme més polític, centrat en la demanda del sufragi
La dona nova
L'esperança desfeta
El miratge de la modernitat
"Allò personal és polític" El Moviment d'Alliberament de les dones
Polifonies: el temps de la paraula.
Quan tingui un moment hi posaré més coses, de moment això, a veure si us animeu a anar-hi.
