Sopar urbà d’infermeres doctorandes!

Dues hores de treball en un cafè de la Ribera, olor de marro i fum de tabac inspiren les ments obertes. Informacions varies, interessants per qui les explica i per qui les comparteix: Felicitats Lola! El col·legi li ha donat allò que es mereix i que té quatre xifres i tres zeros! La Maria ha fet el seu primer grup de discussió, li ha fallat gent, és el primer i ben mirat, l’època, possiblement, és difícil per les infermeres precàries... Per la Sílvia i per mi el vent bufa de cara! I ja era hora! L’Olga està posant fil a l’agulla i el setembre llest! La Marce no ens va explicar massa... tot i el nostre interrogatori, només li vam treure de la seva vida privada, el que si, és que viatjarà a Colòmbia, i jo estic pensant d’acompanyar-la la propera vegada. Els homes ens van fallar i per la Silvana vam fer un brindis, per ella el pare de les criatures i les criatures. Vam pensar també amb la Glòria, i posats a dir... el nom ja ho diu tot! Surten més protagonistes a les fotografies: l’Eva és una dona sorprenent i polifacètica: primer s’encantà amb la màgia dels peus, després va mirar amunt i va veure que dels peus en creixien les persones i va descobrir la infermeria i el cuidar, i amb un petit parèntesi, ara ho fa pel paladar, i si no, mireu que vam sopar! També hi surt qui ens va ajudar a escollir i ens va posar els plats a taula. Des d’aquí felicitats per ell i per les persones de cuina! Va ser un sopar amb tots els ingredients: cuina boníssima, espai súper agradable, la companyia complerta: per la gresca i el treball, i si no, mireu les cares i els manuscrits, espero la Sílvia els guardi, quan siguem premis Nobel tindran més valor si cal!