Caterina, fins sempre!

Un correu inquietant des de Mèxic, terra estimada per tu, tal i com ho va assenyalar el teu fill. Des de l’altra banda de l’Atlàntic ens avisen que el teu alè s’ha aturat, el nostre, en llegir la noticia, s’atura per un moment! No pot ser... Què se n’ha fet d’aquella manera particular de parlar, de caminar, de riure... què se n’ha fet d’aquella aura que inspirava repòs i tranquil·litat... te n’has endut una part, i l’altra, l’has deixat en un munt de dones i homes, joves i menys joves ploràvem la teva marxa. I seguiré marcant els llibres tal i com vaig aprendre de tu, un plec, silenciós per l’ignorant, una petja per qui cerca i observa. Gràcies Caterina, la teva manera de ser i de fer, seguirà estant entre nosaltres, no et pensessis que es tan fàcil desaparèixer!