Marcela Lagarde a la Bonnemaison

Diré poques coses, podeu clicar i trobar més referències d’ella directament, podeu buscar també per Internet i trobareu moltes referències, de tota manera aquí van algunes idees: PACTES, PACTES, PACTES: entre dones, entre dones i homes. Els homes històricament ja n’han fet, però l’objectiu, més o menys explícit: allunyar les dones de l’àmbit públic. Per tant: pactes, aliances i xarxes entre dones, si, entre dones i sense reproduir els mateixos estereotips que sempre hem vist, encara que haguem de construir nou llenguatge, nous conceptes i evitar-ne alguns també que ens recorden massa les guerres i les violències. PACTE/AGENDA/CIUTADANIA El fet del pacte va més enllà i diferent alhora de la norma, el pacte significa assentar l’acord entre dues parts i on l’observància per l’acompliment és mútua. La norma acostuma a ser impositora, del poder cap a baix... L’agenda té a veure amb la programació i el compromís de consecució dels pactes, no és com allò que se’n parla i s’oblida, hi ha compromís per l’ara i pel futur, compromís històric. Parlem de ciutadania quan ens reconeixem com ciutadanes lliures, amb tots els drets i obligacions, i recordeu: de primera! Recorda com els Drets Humans son encara l’eix en el que ens podem moure per defensar tot allò que encara es vulnera. Diu una i altra vegada de la importància de contemplar-nos i organitzar-nos en xarxes lliures, veure l’altra com individua i humana –encara que a l’ordinador t’assenyali vermell- totes les dones, totes les ètnies, totes les llengües, totes les classes, TOTES, TOTES, TOTES... HUMANAS!!!!!!! Per acabar m’agradaria proposar a qui tingui ma en aquest espai que en canviï l’orientació, que permeti més diàleg i no instrumentalitzi l’espai per reproduir el poder.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola,

Un comentari molt actual amb foto i tot! Ahir vaig estar a la conferència de Marcela Lagarde i m'ha fet gràcia trobar el teu comentari. Quan acabes dient que t'agradaria que l'espai canviï d'orientació i no reprodueixi el poder, a què et refereixes?

carmina dijo...

L'espai es pot orientar de manera que la gent es vegi, que tothom sigui protagonista, donat que una o dos parlen i les altres construeixen idees i coneixement també. Darrerament he vist dues obres de teatre, la de la princesa ivone i soterrani, els dos teatres han orientat les cadires de manera que la gent es mira i l'escenari és al mig. Be, jo no soc arquitecta... només és el sentir, i percebre que és una reproducció més del poder patriarcal. carmina