Professores, professors, PAS i copes!

Des de les més veteranes al més caganiu del grup, prou espavilat per l’edat! Sabeu a qui es dirigia amb el dit? Doncs a la seva àvia!

Grups i moments del dinar

Un any de Govern d’Entesa

Un Govern amb vocació social i d’esquerres, vermell, verd i lila. Govern, si, i poder? Ah! Això és més difícil. I resulta que els diferents lobbis, els diferents grups de pressió no se’ls vota, però sí exerceixen el poder i controlen els mitjans de comunicació i amb ells les opinions, els discursos de cafè i ascensor. Per tant i sense passar-nos de triomfalismes si descriure el que s’ha fet, i sobretot això! Dir-ho i repetir-ho, des de dins la coalició, més informació i coordinació a tots els nivells; i de portes enfora també, explicar el que es fa, descriure les accions de govern, les lleis en la totalitat, sobretot pel que fa a l’esperit, i defugir dels titulars fàcils i dels punts febles que utilitza la dreta per desacreditar l’acció de govern. Així doncs a seguir treballant, com esquerra social que som, omplint de política els diferents àmbits en els que ens movem, militem, treballem, vivim... acompanyant-nos , evitant allò de la solitud dels qui prenen decisions, però que ells sàpiguen també què s’hi juga, qui i com s’hi juga a les fàbriques, a les oficines, al camp, a les aules, a l’administració i a la privada... Un matí de dissabte dedicat al diàleg, la comunicació, la reflexió, i la REVOLUCIÓ? ON L’HEM DEIXAT? Diferents moments, diferents espais, i potser si, podriem haver triat un espai públic? possiblement la diferència també està en aquests gestos, aquesta manera de fer i de ser.

de vents i ventades

Portem uns dies de ventades fortes. A les imatges podeu veure com de tieses estan les banderes a l’estació de França. Mentre elles onegen lliures, a dins han caigut un munt de vidres de l’estructura, que han provocat que la policia talli la circulació als cotxes. Te diferents significats això de les banderes, dels vidres trencats, de la policia i el carrer aturat? Ho deixarem a criteri de cadascú. A l’altra fotografia un arbre caigut quasi impedeix l’accés al zoo... dies ventosos que omplen el carrer de la mani de dissabte passat de papers i fulles seques, fins hi tot dues motos ajagudes –semblaven dos elefants!- i tres contenidors, amb les boques obertes. Tot plegat bons auguris per les festes que s’acosten

de presó amb finestra, a finestra de llibertat

Nicola Dandridge a la Universitat de Barcelona

Elena Lauroba, Màius Rubiralta i Nicola Dandridge a la taula. El públic atén, després aplaudiments. Des d’una mirada del Dret ens proposen canvis que es presenten com pràctics i assumibles. L’educació superior, és a dir la Universitat, és un exponent més de la societat, per la qual cosa no s’escapa de les urpes del patriarcat... qui s’estranya que hi hagi tan poques rectores? Qui s’estranya que hi hagi més noies a les aules universitàries, però que als cinc anys, per exemple, d’acabar l’ensenyament, son els homes els més ben situats i pagats? Alguna cosa caldrà fer, i Nicola Dandridge ens ha vingut a explicar com s’ho fan al Regne Unit... explicar-ho tot seria feixuc, a més aviat ho penjaran a la web, algunes coses només de les seves recomanacions: començar des del bressol, evitar la reproducció dels estereotips, afavorir actituds inclusives, canviar tendències en les segregacions horitzontals. Participació i visibilització de la situació per afavorir els canvis. Cercar models femenins a àmbits masculinitzats, tutoritzar al professorat nou. És obvi que ha de ser un pla institucional que ha de ser liderat des de dalt, amb polítiques clares, transparents i públiques. La democràcia del sistema ha d’estar garantida. Protegir i donar suport a les dones en la maternitat. A Manchester han treballat la qüestió de gènere unida a altres desigualtats associades a discriminacions evidents: la raça, les discapacitats, la religió, les diferències opcions sexuals i l’edat. Us diré que m’ha fet una sensació rara aquesta organització, m’he imaginat quan es pretén ser políticament correcte i a les taules rodones posen un de cada... la dona, l’invident, el lisiat, la negra, i si es dona/negra/lisiada?... baja! Que he pensat en quotes, i aquí no es parla de quotes sinó d’ocupar llocs pels quals s’està preparada! Però que els homes han pres com si fossin seus. També les quotes son de justícia, però ho venen com si no ho fos! Quin embolic! Múltiples discriminacions, múltiples accions, totes surten del mateix sac, potser caldrà fer-ho també a la nostra universitat, i aconseguirem fer prevenció dels riscos psicosocials? Com els podem encabir aquí? Segur que se’ns ocorre.

PRIMER: RODALIES!

Des del Parlament, el Congrés, el Senat i EL CARRER!

joves i no tan joves, tothom a la mobilització

Preparant i recollint, manifestant i mobilitzant! Està que ni preparat pel reportatge. El mateix escenari que la cavalcata dels reis de l'Orient, i com paradoxa, al costat d'una estació de RENFE o de TEN/FE -nou eslògan- infravalorada i infrautilitzada, ara i des de que la van restaurar. Per què tans diners? I RODALIES?

memòria de trenetes i genolls pelats

Hola! no està mal per tenir com a tripode una copa del revés. No ve d'un pam, no ve d'un pam! Si és ven fresca i eixerida, si, que si, que si, que ve d'un pam! No està mal, en temps que les empreses preparen els seus “soparsrollo d’aguantajefes” unes ex de les carmelites, ex genolls vermells del fred de l’hivern, ex aterrades de les misèries del franquisme i la religió juntes. Us diré que vaig tenir els meus dubtes quan la Montse em va dir de venir, tot i que no tinc consciència clarivident com l’Artero, que dèiem abans, tenia les pors de veure què havíem esdevingut d’aquella educació castradora. Tampoc voldria ser molt dura, dura per les dones que estaven allà dins, fent i reproduint el franquisme, el patriarcat; sent ens que permetien i reproduïen la dictadura, però potser també filles del moment. La meva crítica aniria més enllà al sistema, als seus braços, les seves urpes... I ara que es parla de la memòria històrica, tant temps que ha costat de parlar de les repressions, de l’exili, seria el moment de parlar d’aquest dolor? D’aquesta tortura, potser més petita, més quotidiana, però que tant mal ha fet a qui l’ha viscut i ha hagut de trampejar sempre? I segueixo pensant, tres infermeres i una metge pediatra, una que es mou entre instruments musicals i una altra entre llibres i dibuixos. Una més en capella –je- apunt de llegir la tesi doctoral, l’altra que passa del creuer a l’hotel de cinc estrelles... i em deixo qui segueix en l’educació! Voldria recordar també tots els noms, i pensant com que es repeteixen: Montse, Montse i Montse, M. Carmen i Carmina, Dolors –i jo volent posar cara a la Dolors, en posar-me al llit vaig dir... clar! Era la Dolores! I espero no errar: M. Rosa i Cazorla... Seguirem escrivint si us sembla, ara encara tinc els ulls enganxats!

el menjar ajuda a pensar i escriure

aqui amb Edgar Morin

Edgar Morin, o el paradigma de la complexitat! i com que ens agrada el repte vam agafar el seu llibre sobre els set sabers de l'educació i el vam estudiar de manera complexa, cercant així mateix, el discurs i diàleg complexa, no només el missatge

Un dia amb Jean Watson

I no penseu que això que cel-lebrem porta dos dies... comencem amb unes imatges per la història:

Watson ens parla dels sentiments que hi posem en el cuidar, de quina manera es prepara, abans de l'acte del cuidar, cada acció, per cada persona, i de quina manera l'estar atent als missatges t'ajuden com professional, per donar resposta adequada a la situació, per atendre als valors i als sentiments que es posa en la relació. La responsabilitat i el compromís és professional i personal i es concreta en la relació persona/persona. En aquest sentit els registres esdevenen més globals, com moments cuidatius, una vessant del dia a dia i una vessant més complexa que contempla aspectes de la qualitat de la relació i del "caring".

enhorabona!

MASTER BOLONIA, EN CASTELLÀ, DIUEN: “QUIEN LA SIGUE LA CONSIGUE” I TOT I QUE ENCARA NO HO TENIM, LA VERITAT ÉS QUE HEM FET UN PAS MES.

FELICITEM-NOS! I ARA RECORDO EL PROFESSOR TONI SANS QUE ENS VA DONAR INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA I ENS DEIA AMB LA BOCA PETITA QUE ERA UN BRINDIS AL SOL… DONCS AIXÒ! ARA QUEDA PENDENT LA COPA DE CAVA A LA LLUM DE LA LLUNA!

CANCIÓN Si mi voz muriera en tierra/ Llevadla a nivel del mar. / Y dejadla en la ribera/ Llevadla a nivel del mar/ Y nombradla capitana/ De un blanco bajel de guerra/ ¡OH mi voz condecorada/ Con la insignia marinera/ Sobre el corazón un ancla/ Y sobre el ancla una estrella/ Y sobre la estrella el viento/ Y sobre el viento la vela! Rafael Alberti Pero se olvidan que el mar/ No es esa ola que acaba/ Sino la que va a empezar/

mis manos, mi capital

Gregorio Lopez Raimundo, una canço diferent per acomiadar-te.

25 de novembre, per començar

Un any més ens hem hagut d’aplegar tal dia com avui: masses dones, masses! una de sola en seria massa i 11 a Catalunya amb el que va d’any... i fins quan la violència contra les dones? Fins quan aquest sistema que puny a l’essència de la vida? i avui ja en son 12, com m'agradaria perdre l'hàbit i el el sentit de la suma!