EUiA, 10 anys de crear i construir
Un sopar d’EUiA com final de festa per commemorar els 10 anys, un pastís d’aniversari, coroll de gestes, d’anades i vingudes, sempre amb la perspectiva de tirar endavant amb aquells amb els qui podem sumar, per aconseguir una societat més justa, més democràtica, més igualitària, més vermella, més lila, més verda...
I durant el dia curses commemoratives, debats i taules per parlar del treball i de la situació dels germans de mes enllà de l’Ebre...
I per si pensàveu que es pot estar aturat –je, quina paraula més enganyosa- en un any sense eleccions, estem preparant la V ena. Assemblea, parlant, dialogant, construint i elaborant el discurs adient per posar-nos al dia mantenint la nostra filosofia, els nostres valors, les nostres creences; i defugint del llenguatge fàcil i repetitiu del discurs dominant, que de repetir-lo de per tot sembla ser que és l’únic, mentida rera mentida, qui desencadena la crisi, se’n vol fer salvador mundial:PER UN MON MÉS JUST,PER UNA TERRA MÉS NETA,MÉS EUiA
per la salut com a dret universal, reunió de persones interessades en el tema...
Per allò de la memòria recent, aquí van unes anotacions!
Ens hem aplegat al voltant d’una taula per parlar i reflexionar sobre la salut. En Toni ens posa al damunt una triada: participació social, patologies emergent i sistema públic de salut; serien els eixos que ens porter a fer política des de la responsabilitat com persones i col·lectiu, des de diferents posicions, però amb anhels comuns.
Salut i sanitat per molt que ens les vulguin vendre com sinònims, res de res. Salut, benestar, qualitat de vida, felicitat! Aquí si que ens entendrem millor. Altres errors de llenguatge, que no equívocs –vull diferenciar el que podria ser un descuit, del que sembla es fa de manera deliberada- parlar de despesa, quan el que volem és fer referència a la inversió, parlar de clients quan de qui estem parlant és de ciutadans i ciutadanes que tenen el dret innegable de la salut en totes les seves vessants, sobretot en la política i la seva responsabilitat en l’acció que té a veure amb els determinants de la salut, i aquí hi té cabuda tot! Polítiques locals i dels ajuntaments, polítiques més àmplies i des d’instàncies més llunyanes, i entengueu aquí TOT: barri, tranquil·litat, desplaçaments/mobilitat, educació, oci, serveis generals, botigues, feina/treball, etc.
Generar acció i reflexió, fer-se presents, he estat temptada de posar visibles... potser en contraposició de les noves/velles malalties invisibles...
Be, petites aportacions, esperant-ne més de tothom.
Carmina
4 de setembre, Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, Reunió Espanya-Portugal
Una reunión de zona, una vez más en un territorio que compagina con armonía el mar y la montaña. El Mediterráneo baña la costa barcelonesa, mientras que Collserola, una pequeña sierra cerca de la costa, acoge el Campus Universitario.
El GPS, esta tecnología que guía a falta de conocimiento de la zona, permite al Profesor Teodoro llegar puntualmente, aunque yo, que he ido por lo menos durante dos años, tres veces por semana, a la que discrepo del chisme, debemos seguir su plan B…
Sandra da la bienvenida al equipo investigador, estamos satisfechas de acogerlo en nuestra Universidad, hemos viajado para encontrarnos y trabajar en muchas ocasiones: México, Brasil, Portugal… ahora estamos en la cosmopolita Barcelona!
Después de los saludos, el trabajo, las informaciones: las publicaciones, los eventos, las agendas…
Como tema central de discusión y análisis estan las políticas de inclusión, qué entendemos, cómo se concretan, cómo se pueden evaluar. Qué lenguaje usamos para definir realenmte aquello que queremos definir y que a la vez nos servirá para encontrar indicadores válidos para nuestro análisis.
Para que no quede tan general algunos conceptos que está bien recordar: ¿podemos cambiar el concepto de discriminación positiva por el de acción positiva? Destrás de las palabras hay un mundo de ideología y transmisión de valores, a veces, nos pasa desapercibido, a veces desde el poder se secuestran las palabras y nos les cambian el sentido… aquí nos quedamos con acción! Quizás hasta que la secuestren, y entonces, escogeremos otra que realmente transmita nuestro sentir.
Una comida de menú, variada y apetecible y a la hora de la siesta Pep nos regala sus palabras, será posible salir del bucle analítico para plantear algo más rompedor, en vez de cambiar los indicadores (que nos retraen al poder establecido, al sistema) podemos encontrar una alternativa a ellos?
Estamos en la profundización de este debate, percibo interesante el mismo.
CONTINUARÁ…
Y como no podía ser de otra forma acabamos el día en Gràcia, una cena a base de pequeños y grandes manjares a la vez! Otra paradoja que nos acompaña.
13/09/2008
Més Islàndia 2008
Al fons podeu gaudir de la presència de tres trolls petrificats, va seriosament! Prohibit que se us escapi el riure! Tenen nom i tot: Skessudrangar, Landdrangar y Langhamrar, l’aspecte el van agafar en tocar-los el sol, be sigui dit de pas, que nosaltres el vam veure molt, però allà és car de veure! Els pobres, que venien de lluny per Escandinava i per ser personatges mitològics, allà que es van quedar per la història.
En primer pla una típica església islandesa, aquesta és de Vik
el glacial a tir de pedra
pelats de fret!
Comprovant el funcionament
mesureu la immensitat i força de la cascada!
Després de veure les primeres foques i els "frares"
Ferradura d'Odín, i que cadascú pensi el que vulgui
després d'un viatge per divisar balenes, amb el capità i la “visora”
Un volcà, segons la Marga és apagat per què hi ha aigua... de tota manera ens el vam mirar de lluny, per si de cas es despertava...
Pupurri...
L’esglésis d’Húsabik i el cementiri davant de la casa de l'Oriol i la Nuri, el Cefe els va dir: “No us molesten els veïns, oi?”
La terra perforada i candent, puny per sortir, l’aigua brolla, des dels glacials i enmig dels volcans, una relació que de vegades esdevé explosiva, ara per ara, en forma se cascada.
Cascada d’Svartifoss, pedra de basalt: quars, feldspat i micra. al parc Nacional d'Skaftafell
Gèisers!!!!!!!!!!!!!!
El llac al final del Glacial aplega un munt de foques, encara que es vegin llunyanes...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)