VENEÇUELA ESTIMADA

I arriba el moment de la selva… Caracas, Puerto Ordaz i Ciudad Bolívar, primeres jornades, ja veureu com es passa de l’amistat al treball, acollidor i amigable també!

14 d'abril

Tres generacions per pensar, somniar i esperar un futur proper republicà. Darrerament escric poc, no obstant això, en el darrer viatge he visitat diferents pobles d’Extremadura, bells i alhora se’m regira l’estómac, el llit i bressol dels conqueridors... fins quan institucions de l’època medieval?

Haguera estat be reconstruir la Universitat pública

Haguera estat be disposar d’un finançament just Haguera estat be establir un diàleg obert Haguera estat be aprofitar Bolonia per fer canvis a millora Haguera estat be reconstruir la Universitat pública Haguera estat be aprofitar-ho per assolir una millor cohesió social Haguera estat be oblidar-se de les pressions alienes Haguera estat be deixar el melic a casa Haguera estat be creure en la utopia Haguera estat be somniar una mica Avui m’he hagut d’identificar per entrar a la casa gran de la universitat, i he recordat el que explicava la meva germana gran dels anys 70 quan jo encara no en tenia l’edat, ella diu que, encara avui, ho reviu quan hi entra... La violència es violència, aquí i arreu La violència no entra en els meus plantejaments per resoldre situacions complexes Sempre he entès que la universitat és el paradigma de la intel•ligència...

pa que mas comentarios

Les dones diem no a la crisi. comunicat EUiA

Les dones diem no a la crisi Davant la celebració d’un nou 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, EUiA reitera el seu compromís de seguir treballant per a aconseguir la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat. L’actual crisi econòmica té com a conseqüència un important creixement de l’atur entre la població treballadora que, per les característiques d’aquesta crisi, ha afectat en primer lloc, i de manera més pública, als sectors de la construcció i a l’automoció, sectors en els que s’ocupen majoritàriament els homes i per tant es podria considerar que les dones no en surten perjudicades en la mateixa gravetat. Això no es així. La segregació ocupacional que pateixen les dones fa que s’ocupin en les empreses auxiliars de l’automoció i sobretot en el sector serveis, on en el darrer mes de gener l’atur es va incrementar especialment. A més, dissortadament, moltes de les ocupacions de les dones encara no són ni visibles ni comptades a les estadístiques, i es veuen especialment colpejades per pitjors condicions de contractació, o van a l’atur sense drets reconeguts. Les dones immigrants són les que més estan patint la crisi degut a què la seva incorporació al treball remunerat ha estat amb treballs poc qualificats i més precaris . Ja n’érem perfectament coneixedores de la situació de major pobresa comparativa de les dones. Ara això ja és de domini comú i fins i tot Carites en el seu darrer informe ha posat de manifest la persistència de majors taxes de pobresa en el cas de les dones, associades directament al tipus de relacions laborals del nostre país. La crisi genera menys ingressos, personals i familiars, i situacions de pobresa en les quals les famílies han d’estalviar i això fa que les dones hagin d’incrementar el nombre d’hores dedicades al treball domèstic, i també a les tasques de cura i de manteniment d'una qualitat de vida el més digne possible per a les seves famílies. La feminització de immigració es un fet al nostra país, dones que venen per També en temps de crisi els Pressupostos públics destinats a la cura de les persones s’han estat reduint, i això fa que continuïn sent les dones les que assumeixin encara en major mesura aquestes tasques sobretot amb les persones en situació de dependència. Davant de la situació d’atur, les històriques reivindicacions de les dones treballadores com són la igualtat salarial, l’estabilitat a la contractació i no en contracte temporal i la seva incorporació a tots els sectors de la producció i categories professionals no poden quedar aparcades. Les dones, en crisi constant en un sistema patriarcal i capitalista excloent, han de lluitar pels seus drets i millorar la seva situació. Es per tot això que des d’Esquerra Unida i Alternativa Proposem: - Polítiques per la creació d’ocupació de qualitat pel conjunt de la població i amb igualtat de condicions per les dones, amb mesures d’acció positiva si fos necessari en aquells sectors on les dones estan menys representades. - L’aplicació de la Ley de Igualdad efectiva entre homes i dones a totes les empreses independentment del nombre de treballadors i treballadores, per eliminar les desigualtats salarials, de contractació, promoció, formació, etc. - Fer una aposta clara per la formació i incorporació de les dones en els sectors de futur com poden ser les tecnologies de la informació i comunicació, i els sectors de més valor afegit - Exigir un finançament just per Catalunya que possibiliti el desplegament de les Lleis de Serveis Socials Catalana i la Llei de Dependència, que ha de suposar un important filó d’ocupació, especialment per a les dones que ha de ser una ocupació estable i de qualitat. - Reducció de la jornada laboral, amb una nova organització del temps de treball que permeti l’harmonització de la vida personal i laboral Esquerra Unida i Alternativa fa una crida a participar en aquest 8 de Març a totes les activitats i manifestacions convocades per les entitats de dones.

PIE y educación

Están en la cocina los resultados y los pactos de las recién celebradas elecciones autonómicas vascas y gallegas y en Bruselas trabajamos para consensuar un Manifiesto de educación y elaborar el programa para las europeas. Suiza, Italia, Grecia, Portugal, Luxemburgo, Alemania, España, Cataluña, dialogan, discuten y llegan a acuerdos para describir aquello que puede ser significativo y a la vez comprensible y aceptable. Es así como caen algunos conceptos como autonomía, familias, calidad… motivos varios. Otros los vamos incluyendo: refundación capitalista, presente, fuerza, derecho a la educación pública toda la vida! M. José, es decir Portugal nos plantea un esquema: Programa d’educació No es redueix a l’escola 1. educació en el decurs de tota la vida 2. educació infantil, del temps lliure 3. educació artística 4. totes les escoles han d’ensenyar la llengua dels signes, com una altre llengua, com un valor Sissy, es decir, Grecia, trae sus deberes hechos y escritos, defiende sus ideas y matices, a veces difíciles de entender por mi ignorancia en las lenguas... Suiza también los llevaba, manuscritos, fotocopiados por Lola para incluir todas las aportaciones. Gennaro repite una y otra vez que deberíamos compartir contratos –sueldos- todo el profesorado europeo, aunque sea por etapas, pero quien dirá que la etapa infantil es inferior a la universitaria? Quien decia: dame una niña o un niño hasta los tres años... Sonia solícita, atenta, hablando por los codos, evidentemente traduciendo... Henri que desea entablar discusiones, ante la mirada atónita de Lola que ve como corre el tiempo y no seguimos con la organización que se había planteado. Bethge sosegada, tranquila, mirando los documentos y sus aportaciones, asentiendo o discrepando. Yo escuchando, tomando notas en mi estrenado portatil que debe ser para facilitar mis investigaciones, aportando, a veces pensando si “toca o no toca”, y como no, tomando fotos para immortalizar la reunión. La verdad es que fué interesante, enriquecedor, me dijeron había una reunión para hablar de Bolonia, yo estaba en una reunión de trabajo y me retiréun poco para atender el teléfono, dije que por supuesto... después vino lo que era en Bruselas, que era de educación, y cuando estoy intentando dejar cosas para dedicarme a mi tesis doctoral! Jornada de trabajo, cena y algunas y algunos siguieron, otras debimos partir para seguir con las estrategias! Un abrazo, ha sido una gozada, aunque no se en que orden la pondría según la escala de valores que comentamos en la cena.

Per una economia al Servei de les persones. La crisi no l’han de pagar els treballadors i les treballadores. resolució EUiA

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional i el preu del petroli. La crisi del capitalisme internacional clar que ens afecta, però els governs del PSOE i del PP han fet polítiques que ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos. I ara, amb la crisi, cal afegir l’important increment de l’atur. Per a EUiA, les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, i no impedeixen acomiadaments, expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades. Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi no la poden tornar a pagar els de sempre: la gent treballadora. Què proposem EUiA? 1.- Millors salaris i un sistema just de pensions públiques. Elevació de les pensions i el salari mínim a 1.000 euros. Ocupació igual per a homes, dones i joves, amb equiparació de sous i igualtat de condicions i drets laborals. 2.- Treball estable, segur i saludable. Fent del contracte indefinit el contracte de referència. Reduir la precarietat, la subcontractació i la sinistralitat laboral. Participació dels treballadors/es en l’organització del treball. 3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades. Augment de la durada i els recursos per a les prestacions i subsidis d’atur, que garanteixin unes condicions dignes de vida. Nous programes de formació per a persones en atur. 4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te. Recuperar l’Impost de Patrimoni. Fer front al frau fiscal. Acabar amb els paradisos fiscals. Posar fi a la Llei d’Estabilitat Pressupostària. 5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials. Especial atenció al serveis socials, educació, salut, transport públic i desplegament de la Llei de la Dependència. Pobresa zero. 6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions. Els diners per la banca no han anat ni a les empreses, ni a les persones. Cal un control públic i democràtic d’aquests diners per que serveixin per a crear ocupació, avançar en el benestar, incrementar la demanda interna, mantenir el teixit industrial i donar suport a la petita i mitjana empresa. 7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses. Promoció de l’obra civil, especialment, en edificació social (escoles, centres salut, equipaments socials, culturals..) Control democràtic de sectors estratègics, especial atenció al sector energètic. Més control sobre els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) 8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer. Modificar la llei d’arrendaments urbans i del mercat hipotecari. Mesures per a paliar l’endeutament hipotecari i suspensió del pagament en cas d’atur. 9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, per transformar-lo en un pacte de solidaritat, que prioritzi l’ocupació, les polítiques socials i mediambientals. 10.- Reconeixement dels drets de ciutadania de totes les persones immigrades, amb tots els drets i deures en equitat, lluny de la Directiva de la vergonya. Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.

DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA

Unes imatges, des de la preparació fins l’acte en si. Una tarda agradable i una sala plena fins la bandera, també l’altell. A l’escenari dones i homes amb una convicció ferma, a la platea i al galliner el mateix. De diferents maneres, això vol dir, en prosa o en vers, llegint o declamant, més fort o més fluix una veu coral, esperem arribi a oides dels qui tenen el nostre mandat. L’estat del benestar s’organitza per donar cobertura a la ciutadania en forma de serveis públics que es financien amb els nostres impostos, aquests, han de tornar de tal manera que ajudin homes i dones a viure amb salut, en igualtat en les seves diferències. Ara que la crisi i la corrupció son en boca de tothom, seguiran, els enamorats d’apropiar-se dels bens comuns, amb el discurs de la privatització, del mercantilisme, de... de... DEMPEUS és al carrer, ara falta que seguim treballant per que creixi en salut! Felicitem-nos, pel fet i pel que seguirem fent, la democràcia participativa ens necessita!

DEMPEUS per la salut pública

Per que la salut és quelcom més que la manca de malaltia i la cobertura sanitària. Per què la democràcia és quelcom més que viure en pau i votar cada quatre anys. Per que la societat actual i la política requereix de la participació de la ciutadania en el dia a dia, per què a més dels partits polítics, essencials en la manera actual de governar, son necessàries les plataformes actives i amb mirada global. Per que qui vivim de manera responsable i solidaria alhora, cal que siguem presents en la presa de decisions i amb el seguiment de les mateixes. Per aquests i molts altres motius neix i ja es dóna a conèixer DEMPEUS, cal doncs que neixi forta i amb el suport de la gent, seria trist que neixes esmirriada i amb dèficits vitamínics i nutricionals... per tant, TU també hi ets convidat i convidada: DEMPEUS PER LASALUT PÚBLICA: ATENEU BARCELONÈS EL 19 A LES 19!!!!!!!!!! De febrer, es clar! Podeu clicar al títol i hi trobareu més informació