Exposició: DONES, els camins de la Llibertat!

Avui, el dia de la mare, segons la societat consumista, un bon dia per visitar l’exposició al Museu d’Història de Catalunya. una mica del que va:

Un recorregut des de l’antiguitat: El mur del silenci: ja des de Grècia i Roma, se’ns exclou del món públic; les dones a això, cuinar i parir d’una banda i educar i obeir, de l’altra, als homes és clar. Grans exemples del moment: el dret romà i els referents religiosos, diferents? NO: la misogínia els uneix. De tota manera sempre han existit dones que han estat capaces de participar activament!

La disputa de les dones: el règim feudal canvia l’ordre econòmic, polític i social, però NO les relacions de poder patriarcal. Una vegada més les dones poden sobreviure i significar-se en aquest medi injust per elles i així es coneixen dones que expressen les seves vivències des de la religió, la literatura, la política i la ciència; paral·lelament sortiran altres escrits altament misògins, que atribueixen a les dones totala maldat del mon! Serà novament contestat per les dones cultes: Livre de la Cité des Dames, de Chistine de Pizan (1405): ciutat utòpica! Que respecti i valori el fet femeni.

Ciutadanes sense ciutadania: i més del mateix, els vassalls passen a ser ciutadans, després de la Revolució francesa, no passa el mateix amb les vassalles! Serà promulgada la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. com resposta Olympe de Gouges publicarà la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania el 1791.

L’àngel de la llar: us sona? Què us ve a la imatge quan llegiu aquest titular? Massa recent! Potser val més la pena explicar-la des d’allò més tendre per que segueixin estant sota la petja del patriarcat, en les diferents formes, les diferents paraules, i un mateix esperit! Perfecta casada, qui era un perfecte bandarra? Millor no seguir amb aquest model!

La conquesta de la ciutadania: mitjans segle XIX, ja son més les dones que desperten del malson del masclisme, no a Espanya, evidentment, tampoc a Catalunya. França, Alemanya, i als països escandinaus es demanarà el sufragi universal. Era massa per la família tradicional i pels privilegis masculins! Us sona? Feminismes a Catalunya: diferents perspectives feministes per aquesta Catalunya plural; inspirat pel catalanisme, conservadorisme polític i reformisme catòlic, no està mal! Francesca Bonnemaison va crear l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona el 1909; tindrà significació també la revista Feminal, dirigida per Carme Karr. També un feninisme laic, republicà i obrerista, basat en el sufragi i la igualtat,exponent Teresa Claramunt; a partir de 1920 emergeix un feminisme més polític, centrat en la demanda del sufragi

La dona nova

L'esperança desfeta

El miratge de la modernitat

"Allò personal és polític" El Moviment d'Alliberament de les dones

Polifonies: el temps de la paraula.

Quan tingui un moment hi posaré més coses, de moment això, a veure si us animeu a anar-hi.

Se m’acumula la feina

Son tantes i tantes les coses que han anat succeint aquesta setmana i que n’he estat partícip directa que, al final, he decidit de posar-les totes juntes, i mica a mica, mentre tingui temps, les aniré explicitant, per tant ara: un pupurri d’imatges: des de l’explicació per la comprensió del dolor i la seva vivència: no ens enganyéssim, hem de treballar amb nosaltres mateixes per obrir i tancar portes simbòliques, i d’aquesta manera assolir la felicitat, a estones, com més millor! I aprendre a assaborir-les.

També la sequera, l’estalvi d’aigua, la racionalització del seu ús i tot el que es fa per aconseguir-la.

L’1 de maig, i tot el que ens queda a la classe treballadora per avançar en els nostres drets. Mentre i ha guanys hi ha qui s’oblida de compartir-los, però quan ban mal dades, sabeu qui paga? Us ho he de recordar?

De la Universitat, pocs i poques però de categoria!

i pel que fa a les criatures, em perdonareu per no respectar la intimitat, el que siguin menors, etc! però és que em fa pensar que tenim: present, passat I FUTUR! i d'altra manera, potser serà per això que entrareu els pares i les mares al meu bloc! i, serà veritat que els menuts se'ns assemblen encara que els veiem molt més macos?

sant jordi a barcelona

Bo és sant jordi si aprofitem també per les reivindicacions i les revolucions pendents! Per tant endavant! comença la festa: aquí hi ha els llibres, i les roses? quina hora és? t'han pres la cartera? alguns comentaris, encara que fora de lloc, això ja seria massa dificil. una signatura si us plau... Música maestro! llibres, roses i bèsties amb ploma i cantaires!

Marcela Lagarde a la Bonnemaison

Diré poques coses, podeu clicar i trobar més referències d’ella directament, podeu buscar també per Internet i trobareu moltes referències, de tota manera aquí van algunes idees: PACTES, PACTES, PACTES: entre dones, entre dones i homes. Els homes històricament ja n’han fet, però l’objectiu, més o menys explícit: allunyar les dones de l’àmbit públic. Per tant: pactes, aliances i xarxes entre dones, si, entre dones i sense reproduir els mateixos estereotips que sempre hem vist, encara que haguem de construir nou llenguatge, nous conceptes i evitar-ne alguns també que ens recorden massa les guerres i les violències. PACTE/AGENDA/CIUTADANIA El fet del pacte va més enllà i diferent alhora de la norma, el pacte significa assentar l’acord entre dues parts i on l’observància per l’acompliment és mútua. La norma acostuma a ser impositora, del poder cap a baix... L’agenda té a veure amb la programació i el compromís de consecució dels pactes, no és com allò que se’n parla i s’oblida, hi ha compromís per l’ara i pel futur, compromís històric. Parlem de ciutadania quan ens reconeixem com ciutadanes lliures, amb tots els drets i obligacions, i recordeu: de primera! Recorda com els Drets Humans son encara l’eix en el que ens podem moure per defensar tot allò que encara es vulnera. Diu una i altra vegada de la importància de contemplar-nos i organitzar-nos en xarxes lliures, veure l’altra com individua i humana –encara que a l’ordinador t’assenyali vermell- totes les dones, totes les ètnies, totes les llengües, totes les classes, TOTES, TOTES, TOTES... HUMANAS!!!!!!! Per acabar m’agradaria proposar a qui tingui ma en aquest espai que en canviï l’orientació, que permeti més diàleg i no instrumentalitzi l’espai per reproduir el poder.

sopar i concert amb Universitatenmarxa

En un indret on confluïen en el temps el present/passat/futur vam fer un sopar, que pel que veureu a les imatges, vam arrasar amb el que ens van posar al damunt de la taula. La revolució a les veus, i a l’estómac uns popets que van ser vistos i no vistos. Veureu que n’hi ha alguna amb fantasma i tot, sembla allò que fan a la sexta, de: “se lo que hicísteis...” Espero que afegiu comentaris, d’altra banda no serveix de res el bloc!