Muntanyes del Canigó… com dèia el poeta

Muntanyes del Canigó fresques són i regalades, més que més ara a l'estiu que les aigües són gelades. Tres mesos hi sóc estat sens veure persona nada sinó un trist rossinyolet que nit i dia cantava; mes ara em penso que és mort, tres dies ha que no canta. M'ha vingut enyorament i una cruel mala gana. Ningú no m'entén el mal, ningú coneix el que em mata, sinó una nina que hi ha que és la meva enamorada. Un dia jo l'encontrí, l'encontrí a punta d'alba; al torrent de Sant Martí l'encontrí que ensabonava. Jo li dón el Déu-te-guard, paraula no m'ha tornada; jo que li torno a donar i ella calla altra vegada. - Jo no sé amb què comparâ't, amb el vent o amb la gelada; te compararé amb el vent, que cada hora fa mudança: al dematí vent serè, a les onze marinada, a migdia vent de dalt i a la tarda tramuntana -.