10 anys de l'ACAF

Un auditori ple fins a la barrera mostren la lluita i el compromís d’un col·lectiu que el que cerca i exigeix és un tracte just i una cura individualitzada pels seus cossos i les seves ànimes malmeses per la malaltia, el dolor i la incomprensió social i, fins i tot, mèdica i política.

5 comentarios:

angelsmcastells dijo...

Bon reportatge, Carmina! Una abraçada

Eli Claverol dijo...

Carmina, moltes gràcies. Les fotos són bones però segur que no hi anaves de reportera, doncs el teu comentari és ple de comprensió i solidaritat.

Una abraçada,

Eli

Anónimo dijo...

Va ser una jornada magnifica, amb tres ponents de primera linea. Gràcies per haver-nos acompanyat!

Sergi dijo...

Gràcies Carmina, per les fotos, pel post, pel teu suport... Però sobretot per haver-nos acompanyat tantes vegades durant tot aquest viatge. Una abraçada!

maria rosa dijo...

Gracies Carmina per les fotos i els comentaris,pels que no vam poder anar ens fà molt feliços veure que molta gent hi va anar i amb les teves fotos queda ben reflexat.Petons