Caterina, fins sempre!

Un correu inquietant des de Mèxic, terra estimada per tu, tal i com ho va assenyalar el teu fill. Des de l’altra banda de l’Atlàntic ens avisen que el teu alè s’ha aturat, el nostre, en llegir la noticia, s’atura per un moment! No pot ser... Què se n’ha fet d’aquella manera particular de parlar, de caminar, de riure... què se n’ha fet d’aquella aura que inspirava repòs i tranquil·litat... te n’has endut una part, i l’altra, l’has deixat en un munt de dones i homes, joves i menys joves ploràvem la teva marxa. I seguiré marcant els llibres tal i com vaig aprendre de tu, un plec, silenciós per l’ignorant, una petja per qui cerca i observa. Gràcies Caterina, la teva manera de ser i de fer, seguirà estant entre nosaltres, no et pensessis que es tan fàcil desaparèixer!

entrevistas cualitativas!

El privilegio de la voz, los esquemas, los gestos, i la pluma de Miguel S. (ese punto, ¿a que se refiere esta serpiente?) Valles. Su saber concentrado en ocho horas, deberemos seguir leyendo, pensando, analizando y escribiendo a la vez… Desde estas notas agradecer al ICE esta posibilidad, por mucho que él dijo … unos españolitos entrevistando… dirigiéndose a si mismo y algún otro investigador, creo describir el sentir del grupo, que hemos tenido la suerte de compartir clase/diálogo/reflexión, ha sido una maravilla, una gozada. Desde lo teórico a lo anecdótico, desde aquel autor del siglo XIX, hasta el periodista X, o el entrevistado XXX o el programa basura… de cada una, de cada uno, una mirada, una voz, un elemento, ¡UN APRENDIZAJE! De momento ahí van unas fotos, las que han dado de si la batería… ya sabéis, que no os pase con la grabadora! Si la apagáis, bien, pero que no se os muera sola… Un abrazo.

Imágenes que recogen una pequeña parte del seminario, aunque ayudan a reconstruir!

violència de gènere a les universitats?

De moment unes imatges, si Internet és immediatès, no voldria estar més tard que la SER, a quarts de vuit ja ho ha dit en Francino, i esper que en sortir de casa, vegi els titulars als diaris. Doncs això, ahir es va presentar la primera part de l’estudi que es pregunta i qüestiona si es dóna violència de gènere a les Universitats; hi ha qui creu que això es cosa d' espais marginals i de poca cultura… i pensant en cultura, serà que no n’hi ha, donat que si que es donen aquestes conductes? o és que es dóna una cultura determinada i masclista? Amb intencionalitat de cercar respostes, ens presenten aquesta primera part de l’estudi. De moment les imatges, després, amb més temps ja descriuré més veus, de moment, la primera noticia i la felicitació per la concreció d’una idea arriscada!

Diez ideas para entender la crisis financiera, sus causas, sus responsables y sus posibles soluciones

Por Juan Torres Lopez

La iniciativa legislativa popular sobre la fibromiàlgia aconsegueix les signatures necessàries per arribar al Ple

EUiA FA UNA ACCIÓ EL DARRER DIA DE L'ANY PER HOMENATJAR ELS TREBALLADORS MORTS EN ACCIDENTS LABORALS DURANT EL 2007

Dialogant amb els vaguistes de TMB

Voldria tenir els 95 noms, els 95 noms, un a un, més els de les 95 famílies, més els dels 95 amics i amigues, més els dels 95 veïns i veïnes, més els dels 95 companys i companyes de feina, més els dels 95 companys i companyes del bus i del metro, i del cafè, i del passeig amb el gos, i amb la correguda al parc o la piscina al gimnàs, o a l’avió per prendre el raïm amb els compatriotes, o fregant els plats, o planxant una camisa, o fent la migdiada, o, o, o... 95, per 95, per 95!!!!!!!!!!! Fins quan?

felicitats! i bon profit

A veure si surt, una felicitació que m'han enviat la meva neboda Mireia, el seu company Quim i el fill comú Arnau. Ells son artistes, i no se si l'han fet conjuntament, el final es prou aconseguit!

Doncs això, que felicitats, molts turrons i neules, cava i seny! Al forn hi tinc un parell de "cochinillos", per allò de si pensaveu que erem vegetarians, doncs no, de carn i bona! ja us ho explicaré.

LA COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP SOBRE LA FIBROMIÀLGIA LLIURA AL PARLAMENT 51.203 SIGNATURES VALIDADES

Sopar urbà d’infermeres doctorandes!

Dues hores de treball en un cafè de la Ribera, olor de marro i fum de tabac inspiren les ments obertes. Informacions varies, interessants per qui les explica i per qui les comparteix: Felicitats Lola! El col·legi li ha donat allò que es mereix i que té quatre xifres i tres zeros! La Maria ha fet el seu primer grup de discussió, li ha fallat gent, és el primer i ben mirat, l’època, possiblement, és difícil per les infermeres precàries... Per la Sílvia i per mi el vent bufa de cara! I ja era hora! L’Olga està posant fil a l’agulla i el setembre llest! La Marce no ens va explicar massa... tot i el nostre interrogatori, només li vam treure de la seva vida privada, el que si, és que viatjarà a Colòmbia, i jo estic pensant d’acompanyar-la la propera vegada. Els homes ens van fallar i per la Silvana vam fer un brindis, per ella el pare de les criatures i les criatures. Vam pensar també amb la Glòria, i posats a dir... el nom ja ho diu tot! Surten més protagonistes a les fotografies: l’Eva és una dona sorprenent i polifacètica: primer s’encantà amb la màgia dels peus, després va mirar amunt i va veure que dels peus en creixien les persones i va descobrir la infermeria i el cuidar, i amb un petit parèntesi, ara ho fa pel paladar, i si no, mireu que vam sopar! També hi surt qui ens va ajudar a escollir i ens va posar els plats a taula. Des d’aquí felicitats per ell i per les persones de cuina! Va ser un sopar amb tots els ingredients: cuina boníssima, espai súper agradable, la companyia complerta: per la gresca i el treball, i si no, mireu les cares i els manuscrits, espero la Sílvia els guardi, quan siguem premis Nobel tindran més valor si cal!

Un dinar especial a l'Escola

Aquest any el pica-pica de l’Escola ha estat especial. Tot i que no hi ha hagut massa sarau, ni teatre ni altres arts escèniques, si unes poesies han engalanat les portes dels despatxos i la protagonista especial: la companya i professora: Júlia Lopez que passa a ser professora emèrita. Veureu que hi ha fotografies que semblen mal emmarcades... és que pretenia fotografiar-la amb la placa de Virginia Henderson i imagino no cal dir el perquè... De moment unes fotografies, podeu posar comentaris!

Una làmpada! Un regal pel professorat emèrit, de l’artista professora d’infermeria i el record amb la nostra història professional a un record per la historia personal. Una Júlia emocionada intenta parlar, però la veu no li surt de la gola, ha parlat des de que és al mon, ha parlat a l’escola, ha parlat després en petits grups, però és massa pretendre parlar envoltada de tanta emoció!

Professores, professors, PAS i copes!

Des de les més veteranes al més caganiu del grup, prou espavilat per l’edat! Sabeu a qui es dirigia amb el dit? Doncs a la seva àvia!

Grups i moments del dinar

Un any de Govern d’Entesa

Un Govern amb vocació social i d’esquerres, vermell, verd i lila. Govern, si, i poder? Ah! Això és més difícil. I resulta que els diferents lobbis, els diferents grups de pressió no se’ls vota, però sí exerceixen el poder i controlen els mitjans de comunicació i amb ells les opinions, els discursos de cafè i ascensor. Per tant i sense passar-nos de triomfalismes si descriure el que s’ha fet, i sobretot això! Dir-ho i repetir-ho, des de dins la coalició, més informació i coordinació a tots els nivells; i de portes enfora també, explicar el que es fa, descriure les accions de govern, les lleis en la totalitat, sobretot pel que fa a l’esperit, i defugir dels titulars fàcils i dels punts febles que utilitza la dreta per desacreditar l’acció de govern. Així doncs a seguir treballant, com esquerra social que som, omplint de política els diferents àmbits en els que ens movem, militem, treballem, vivim... acompanyant-nos , evitant allò de la solitud dels qui prenen decisions, però que ells sàpiguen també què s’hi juga, qui i com s’hi juga a les fàbriques, a les oficines, al camp, a les aules, a l’administració i a la privada... Un matí de dissabte dedicat al diàleg, la comunicació, la reflexió, i la REVOLUCIÓ? ON L’HEM DEIXAT? Diferents moments, diferents espais, i potser si, podriem haver triat un espai públic? possiblement la diferència també està en aquests gestos, aquesta manera de fer i de ser.